Sota aquest suggestiu títol, la psicòloga infantil Carme Thió va explicar a un nodrit públic quina és l'evolució dels infants davant el fet de menjar i de com, massa sovint, els adults oblidem que aquest acte necessita un procés maduratiu, d'autonomia per part dels infants.
A més, va fer
èmfasi en que els adults hem de ser coherents i procurar tenir actituds
positives envers els àpats. No es pot forçar a un nen a menjar, ni a utilitzar-ho
com a càstig.
Cal que els adults
donem normes, utilitzant el sentit comú i estant al costat del nen, marcant-se
petits objectius. L’aprenentatge de menjar bé, com tots els aprenentatges, no
té res a veure en imposar. L’objectiu sempre ha de ser positiu.
Per últim, va
afegir que cal no oblidar que les criatures aprenen de la seva pròpia experiència
i han de poder prendre la decisió que: Val
la pena menjar.
